“Occeanus vol aytant dir com lim de correjes o [fferres],1 car la gran mar
les.V.correjes o pertides [enfferre] axí com a lim environa. L’escalfament de la
mar, ço [és con] entra e con se’n torna, segueix la luna, axí que con la luna és
minva, que torna-sse’n la gran mar, e con la luna creix o és plena la gran mar
entre e s’escampa; emperò con la luna és en equinocci lavors les ones e aygües
de la gran [mar] més decorren, e açò per lo vehinesc de la luna; e con la luna
és en lo solstici ladonchs són menors les aygües e menys decorren, e açò per la
lunyària de la luna; axí que per.XIX.anys aquesta gran mar fa son cors, axí
con és dit; axí con fa la luna, e puys està en agual crexement e torna fer son
cors axí con fa la luna. Emperò la gran mar, con la luna ix, lavors fa ella
antipotis, que vol dir devorament, car lavors tira ella les aygües e les gita ab
gran poder. [...] Devets saber de la luna que con ela deu pendre la volta que ela
està sots lo sol.VI. hores e.DCCXCIII.punts........
“Devets saber que les marees si créxan e minven per una via del ras sant
mein tro en boca d’aver, jatsia açò que per unes pertides són pus qurens e pus
forts que per altres. Con devets saber que con la luna és per grech les mares
comensen a muntar, e aquela luna és per exeloch, que són.VIII.quartes de vent
e són.VI.hores. Ítem con la luna és per axeloch les aygües comensen a muntar
tro que la luna és per lebeg lebeg, e són.VIII.quartes de vent que són.VI.hores.
Ítem con la luna és per lebeg les aygües comènsan a muntar tant tro que la
luna és per mestre, e són.VIII.quartes de vent que són.VI.hores. Ítem con la
luna és per mestre les aygües comènsan a muntar tant que la luna és per
grech, e axí aquestes marees del ras de sant maén tro en boqua d’aver fan
aquest cors nit i jorn dues marees munta[n]ts i qrexe[n]ts e dues marees
munta[n]ts e basa[n]ts e quascuna.VI.hores, sí que quatre vegades. VI.valen e
són.XXIIII.hores. Mas en aquesta rahó vós me puríets dir e demanar: «Com
sabré yo hon és la luna?» Vós davets saber de la luna quantes hores aurà, car
lo comte devets saber e per quascun jorn una quarta, donchs si la lun[a]
ha.VIII. jorns serà luny del sol .VIII. quartes de vent; donchs si lo sol és per
ponent la lu[n]a ne serà .VIII. quartes de vent luny e serà per migjorn; donchs
podets antendre que les aygües munten e qrexen; e per aytant[s] jorns con la
luna aurà aytantes quartes de vent ne serà luny del sol. E ab aquesta rahó
podets saber lo conte si les aygüe[s] crexen ho minven tota vegada sabent e
avent lo conte de la luna, e ab aquel comte de la luna o podets saber verament
e justa si és de nit, si és de jorn, ho en clar ho en asqur, ab que lo dit comte
[sapiats]. Sapiats que aquestes marees crexen axí an rius con an astanys con
an mar e minven per aquest[a] rahó matesa verament. Devets saber encara
que si és tems clar encara que si volets saber quantes hores avets de la nit que
ho podets saber ab çerta rahó e bona e breu. Devets saber que la tramuntana
ha .VII. astellas que la vogen de nit i de jorn e aquestes han nom.........
“Asò és lo cors de les marees incomensand del mont de gibetària entró
astach de pomarch chi és in bretagna, luna in grech e lebeg P[lena] mar in
mestre e vent forà B[aixa] mar”
-------------
“The heat [the inflow] of the sea, that is, when it enters and when it ebbs, follows the moon; as
the moon wanes, the great sea ebbs, and as the moon waxes or is full, the great sea flows in and
spreads; however when the moon is in equinox, then the waves and waters from the high sea
flow more because of the proximity of the moon; and when the moon is in solstice, then the
waters are low and the currents are slower because of the distance of the moon; so every 19 years
the high tide completes its cycle, as mentioned; as the moon does and then it follows in equal
growth and once again completes its cycle as the moon does. But the great sea, when the moon
comes out, serves as an antipotis, which means maelstrom, because then the sea attracts the
waters and launches them with great force”.
“You should know that the tides ebb and flow in an expanse that spans from Cape Sant Mein
[Pointe de Saint Mathieu] to the outlet of l’Eure [Havre], although they are quicker in some
places and stronger in others. Likewise, you should know that when the moon is northeast, the
tides begin to rise; the moon heads southeast, which are eight quarter winds, or six hours.
Likewise, when the moon is southeast, the waters begin to rise [wane] until the moon is
southwest, which is eight quarter winds, or six hours. Likewise, when the moon is in the
southwest, the waters begin to rise until the moon is in the northwest, which is eight quarter
winds, or six hours. Likewise, when the moon is northwest, the waters begin to rise [wane] until
the moon is northeast. Thus, the tides between Cape Sant Maén [Pointe de Saint Mathieu] and
the mouth of l’Eure [Havre] follow this course day and night: two rising tides and two ebbing
tides six hours each, so that four times six equals and is twenty-four.”
“You should know that these tides rise equally in rivers and lakes as in the sea and that they
truly wane for this same reason”.
“This is the course of the tides, from Mount Gibraltar to the Stoc de Pomarch [Beg ar
Penmarc’h] which is in Brittany. The moon NE and SW: high tide; NW and with outward winds:
low tide”.

made by:  Vicenç M. Rosselló i Verger*  Universitat de València. Translated from Catalan by Mary Black